Un habitatge amb quatre nivells diferents que només es salven per unes escales que connecten amb l’entrada de l’habitatge eren impossibles per un usuari amb mobilitat reduïda.
La solució, un elevador per salvar els quatre nivells i que fos el més amable i integrat possible a les preexistències i garantir l’accessibilitat. Fent una intervenció arquitectònica i no ortopèdica, fins i tot amb l’estètica de la proposta, es busca mitjançant la integració del nou volum elements i materials de connexió que donguin dignitat a l’elevador. S’integra enmig de les escales, ubicant-lo just a l’entrada per on sempre havia entrat l’usuari, mantenint els seus hàbits. Alhora es busca el màxim de superfície vidriada perquè no esdevingui una columna d’ombra per la resta de l’habitatge i pugui circular la llum i l’aire.
La solució per la qual es va optar aconsegueix que tots els usuaris de la casa accedeixin per la mateixa porta i tinguin el poder d’escollir entre utilitzar escales o elevador. Incloure una solució d’urgència integrant-la en els hàbits de tota la vida de l’usuari, permeten una millor acceptació a nivell cognitiu i emocional de l’usuari.
S’instal·la un elevador per evitar crear un volum hegemònic que ocupi i presideixi per sobre de la resta dels elements, com hagués fet un ascensor. Aquest elevador permet una transparència i integració a elements que els usuaris de l’habitatge ja tenien fets seus com la barana de l’escala que es fa coincidir amb l’altura de l’elevador de tal manera que queda perfectament integrat.