Després de 70 dies de confinament pel Coronavirus i setmanes de no saber què passarà, es comença a veure la llum al final del túnel, també pels comerços.
Però… aquesta llum és d’un color que no estem segurs de si ens agradarà gaire. Per molts és una llum molt negre, per altres només hi veuen foscor: moltes factures i cap ingrés. Com tornaran a obrir els comerços? Com seran els comerços a partir d’aquesta crisi sanitària i econòmica? Una cosa és evident: veiem i veurem canvis.
Com usuaris se’ns fa estrany anar a comprar i trobar-nos amb el dependent de sempre darrere d’una mampara i amb mascareta. Se’ns fa en certa manera violent. Quants hàbits creus que has canviat amb el confinament? Canvis d’horaris, de rutines, d’àpats, maneres de treballar… però sobretot precaucions actives i passives: rentar mans constantment, posar-te la mascareta, els guants vigilar no tocar-te la cara, vigilar el contacte amb la resta. Aquesta distància de seguretat ha esdevingut també una distància emocional i això es nota en aquesta situació de la relació amb el dependent dins el comerç. Saber com podem generar espais de seguretat contra el coronavirus o pròxims virus sense perdre la calidesa del contacte humà és un gran repte.
1. Minimalisme higienista
El minimalisme higienista és el corrent contemporani equivalent a l’higienisme del s.XIX. Es tracta de reduir-ho tot a la mínima expressió pel bé de l’higiene de l’espai. Corrent que comporta per contra la pèrdua de la identitat i de qualsevol personalitat que pugui tenir.
Així doncs el disseny d’espais comercials/retail tindrà molt a fer perquè puguin ser més segurs i alhora poder vendre amb tranquil·litat. Juli Capella, en un article al Periódico, comentava la possibilitat de que ens estiguem dirigint cap al minimalisme higienista amb materials avançats i tecnologia integrada. Amb la qual cosa es podria caure en l’error de creure que els comerços han de ser com les sales blanques dels hospitals. Que ens pot portar a extrems molt tristos i distòpics com la dels “nens bombolla” (anomenats els nens amb immunodeficiència combinada greu), que no poden tenir contacte amb l’exterior.
El minimalisme higienista no és la solució definitiva.
Els comerços hauran d’aconseguir una seguretat amb materials saludables i segurs, sense caure en materials que puguin portar a altres patologies i sigui pitjor el remei que la malaltia. Caldrà millorar les ventilacions i fluxos d’aire per una millor qualitat de l’aire. Reduir qualsevol input que pugui debilitar la nostra salut com excessos d’aire condicionat, radiacions electromagnètiques, químics i tòxics. Prendre mesures d’higiene sobre els productes i l’espai. Vigilar per aquelles persones amb sistemes immunològics més sensibles. Potser l’ús de mascaretes en segons quins moments i segons quins comerços serà inevitable. A partir d’ara s’hauran de pensar els espais amb el coronavirus en ment dins dels projectes per garantir aquesta seguretat sanitària pel futur.
